«Què et puc dir dels éssers humans, Vítia? Em sorprenen per a bé i per a mal», escriu una mare, Ània, al seu fill. Ella, camí del gueto. Què en podem dir, de la condició humana? Què en sabem? Com la vivim?Condició humana, sempre ambigua! Cos i experiència espiritual. Som llibertat, som creativitat; grandesa i amor. També incoherència, indiferència, de vegades crueltat. Capacitat d’enlairar-nos a allò més sublim o de davallar als abismes més miserables. Anhels infinits de felicitat. Ens trobem tentinejant entre el fang i l’esplendor. Sempre en el misteri.Caminem vers uns valors que ens fan ser. Sóc en mi, sóc en l’altre, sóc en el món. Ens anem humanitzant, per això anem caminant. El camí constant de l’educació. Res més que un camí: educar tot educant-nos.«Vitenka... Aquesta és l’última carta de la teva mare. Viu, viu, viu per sempre». (V. Grossman, Vida i destí. Barcelona, Cercle de Lector - Galàxia Gutenberg, 2008, pp. 100 i 107)