La carta de Pau a Filemó és el més breu dels escrits del Nou Testament. Pau demana a Filemó, cristià, que aculli de nou el seu esclau Onèsim, també cristià, que havia fugit del seu amo i que, per tant, segons la justícia de Roma, era mereixedor d’un càstig exemplar. Això no obstant, la carta és un viu testimoni de la contradicció entre la fidelitat a l’Evangeli de Jesús, creadora d’un nou model de convivència, i el costum i el dret de l’Imperi de Roma. Un imperi en ple desenvolupament i afirmació del seu poder, i un apòstol, Pau, que escriu des de la presó, un fet ben significatiu. Teodor Suau analitza a fons la carta i ens fa veure les seves conseqüències teològiques, ètiques, cristianes. La legislació de l’Imperi, a l’època de Pau i en l’actualitat, és àmpliament superada per un Amor que qüestiona qualsevol mena d’esclavitud. Teodor Suau (Palma de Mallorca, 1947), és capellà, biblista, ha estat director del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca i actualment és degà del Capítol de la Seu de Mallorca. Ha publicat en aquesta mateixa col·lecció Les dones en l’evangeli de Marc, Auschwitz: pensar la nit per retrobar l’esperança i Els sagraments en la vida dels deixebles.

El cristià i la legislació de l'Imperi