José Manuel Bernal, després d’una vida com a dominic dedicada a l’estudi i a la docència de la litúrgia en les institucions més prestigioses, decideix casar-se i començar una vida familiar. Un nou inici, no sense patiment, que, no obstant això, no l’aparta de la fe, ni de l’Església, ni del seu interès per la litúrgia, ni de la seva estima per l’Orde de Predicadors, i que el porta a viure intensament la família i el compromís laboral, polític i ciutadà. Com una unitat, com un camí de resposta a la crida de Déu. Una bona aportació, sens dubte, a la imprescindible reflexió de la nostra Església sobre el sagrament de l’orde i el servei a les comunitats.

La meva vida, sense embuts