El discerniment és, en primer lloc, una manera de procedir en la vida seguint la veu de lEsperit; vol dir centrar-se en les ocasions o els àmbits en què experimentem el dubte, la incertesa, lesforç dentendre què cal fer, la direcció cap a on fer el pas següent, tant si es tracta de les grans decisions de la vida com de les múltiples opcions que orienten el nostre estil de vida. Les incerteses no afecten només la vida personal, sinó també la social, leclesial i la política: no falten els camps controvertits. Evangelii gaudium en descriu el procés amb tres verbs: reconèixer, interpretar i escollir; viscuts en un clima de profunda escolta interior, aquests tres passos perfilen un estil tant per a cadascú com per als grups, les comunitats, les institucions. En els darrers anys, el papa Francesc està convidant a créixer en aquest estil arrelat en la Paraula de Déu i en tota la tradició cristiana, dels Pares de lEsglésia fins al Concili Vaticà II. Lobjectiu daquest llibre és proposar algunes idees per fer entendre al lector, de manera orgànica si no sistemàtica, què està en joc en les diverses declinacions daquesta paraula clau de lestil i el magisteri del Papa. Al mateix temps es destaquen algunes articulacions teològiques subjacents a la pràctica del discerniment, de la teologia, a leclesiologia, a la teologia fonamental.