Un capellà entregat, mestre dhumanitat i de fe, mort per Jesucrist. I la història comença així: 'Som a lany 1933. Són moments difícils, de tensió i incertesa. Pere Poveda, després de pregar una llarga estona, agafa el seu diari i escriu: 'Senyor, que sigui jo sacerdot sempre en pensaments, paraules i obres'. Uns dies més tard torna a escriure: 'Fa trenta-sis anys que vaig rebre lordenació de prevere. ¿Quants més en viuré? Només Déu ho sap. A ell li demano la gràcia de no deixar de celebrar amb fervor ni un sol dia la santa missa'.'