Una noia jove, que es va sentir cridada per Déu al servei del seu país. I la història comença així: 'L’escena té un punt d’innegable emoció, de grandesa. Una d’aquelles ocasions solemnes que les persones sabem revestir d’una especial religiositat. Però no ens enganyem. La grandesa no li ve del ritual, ni de la presència de l’arquebisbe de París, ni dels enviats papals, ni de tot el clergat reunit. El que més sorprèn deu ser la presència d’aquella dona que, acompanyada pels seus dos fills, avança cap al cor, amb un escrit de súplica a les mans.'

Joana d'Arc, la donzella