Una dona decidida, disposada a seguir Jesucrist passés el que passés. I la història comença així: 'És un 20 de setembre, en plens dies de Santa Tecla, a Tarragona. Ja fa dies que la festa bull al carrer: gent, música, vermuts, dinars i sopars a la fresca. Ara tot apunta cap a la catarsi festiva del dia 23, quan Tecla i la ciutat es fonen en una sola cosa durant la processó del Braç. Tarragona és una ciutat que, de fa molts, molts segles, ha quedat lligada a santa Tecla, i és a través de la seva festa que s’explica a ella mateixa i de cara enfora. Però no ens enredem. Som al 20 de setembre, al vespre. Vaig caminant pels carrers antics de Tarragona, cap a la Catedral. Quan hi arribo, busco un raconet i m’hi encabeixo com puc. En un dels moments més íntims d’aquells dies, uns personatges davallaran del bancal del retaule gòtic i s’adreçaran entre la gent a explicar-nos, a través d’una mena de moixiganga contemporània (el 'Retaule de Santa Tecla'), la història de Tecla, una jove d’Iconi, a l’Àsia Menor, deixebla de l’apòstol Pau i, com es deia a ella mateixa, 'serventa del Déu viu'......'

Santa Tecla, deixebla de Pau, serventa de Déu